Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia

Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia
Bien cultural d'interés nacional
La Sagrada Família (ca)
basílica menor, Iglesia votiva (es) Traducir y edificio sin terminar (es) Traducir
Llocalización
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Barcelonés (es) Traducir
Conceyu Barcelona
Distritos Ensanche (es) Traducir
Barrio administrativo (es) Traducir Sagrada Familia (es) Traducir
Coordenaes 41°24′13″N 2°10′28″E / 41.40369°N 2.17433°E / 41.40369; 2.17433
Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia alcuéntrase n'España
Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia
Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia
Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia (España)
Altitú 46 m
Historia y usu
Construcción1882 - 18 marzu 1883
Construcción1944 - 1966
Construcción1966 - 1981
Construcción1981 - 1985
Construcción1985 - 2012
Construcción1926 - 1936
Construcción1883 - 1926
Construcción2012 -
Consagración (es) Traducir 7 payares 2010
Fecha de finalización (es) Traducir 2033
Orixe del nome Sagrada Familia (es) Traducir
Relixón catolicismu
Diócesis Archidiócesis de Barcelona (es) Traducir
Dedicación Sagrada Familia (es) Traducir
Aforu 9000 humanos
Arquiteutura
Arquiteutu/a Antoni Gaudí
Materiales piedra y formigón
Estilu modernismu catalán
Arquiteutura neogótica
Altor 138 m
172,5 m
Anchor 60 m
Llargor 90 m
Patrimoniu
BCIN 53-MH
BIC RI-51-0003813[1]
Visitantes añales 4 527 427
Instalaciones
Formáu por Fachada de la Natividad y cripta de la Sagrada Familia (es) Traducir y Obras de Gaudí para la Congregación de Jesús-María (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Templu Espiatoriu de la Sagrada Familia (catalán: Temple Expiatori de la Sagrada Família), conocíu a cencielles como la Sagrada Familia, ye una basílica católica de Barcelona (España), diseñada pol arquiteutu Antoni Gaudí. Empecipiada en 1882, inda ta en construcción. Ye la obra maestra de Gaudí, y el máximu esponente de l'arquiteutura modernista catalana. Ye unu de los monumentos más visitaos d'España, xunto al Muséu del Prado y l'Alhambra de Granada,[2] y ye la ilesia más visitada d'Europa tres la basílica de San Pedro del Vaticanu.[3]

La Sagrada Familia ye un reflexu de la plenitú artística de Gaudí: trabayó nella mientres la mayor parte de la so carrera profesional, pero especialmente nos Antoni Gaudí#Etapa final: culminación del so estilu últimos años de la so carrera, onde llegó a la culminación del so estilu naturalista, faciendo una síntesis de toles soluciones y estilos probaos hasta aquel entós. Gaudí llogró una perfecta harmonía na interrellación ente los elementos estructurales y los ornamentales, ente plástica y estética, ente función y forma, ente conteníu y continente, llogrando la integración de toles artes nun tou estructurado y lóxicu.[4]

Dende 1915 Gaudí dedicóse práuticamente n'esclusiva a la Sagrada Familia, que supón la síntesis de tola evolución arquitectónica del xenial arquiteutu. Dempués de la realización de la cripta y l'ábside, inda n'estilu neogóticu, el restu del templu concebir nun estilu orgánicu, asonsañando les formes de la naturaleza, onde abonden les formes xeométriques reglaes. L'interior tenía d'asemeyar un monte, con un conxuntu de columnes arborescentes inclinaes, de forma helicoidal, creando una estructura al empar simple y resistente. Gaudí aplicó na Sagrada Familia tolos sos afayos esperimentaos enantes n'obres como'l parque Güell o la cripta de la Colonia Güell, consiguiendo ellaborar un templu estructuralmente perfectu al empar qu'harmónicu y estéticu.

La Sagrada Familia tien planta de cruz llatina, de cinco naves centrales y transepto de tres naves, y ábside con siete capiyes. Ostenta tres fachaes dedicaes a la Nacencia, Pasión y Gloria de Xesús y, cuando tea concluyida, va tener 18 torres: cuatro en cada portal faciendo un total de dolce polos apóstoles, cuatro sobre'l cruceru invocando a los evanxelistes, un sobre l'ábside dedicada a la Virxe y la torre-cimborio central n'honor a Xesús, que va algamar los 172,5 metros d'altor. El templu va disponer de dos sacristíes xunto al ábside, y de trés grandes capiyes: la de l'Asunción nel ábside y les del Bautismu y la Penitencia xunto a la fachada principal; coles mesmes, va tar arrodiáu d'un claustru pensáu pa les procesiones y p'aisllar el templu del esterior. Gaudí aplicó a la Sagrada Familia un altu conteníu simbólico, tantu n'arquiteutura como n'escultura, dedicando a cada parte del templu un significáu relixosu.

Mientres la vida de Gaudí solo completáronse la cripta, l'ábside y, parcialmente, la fachada de la Nacencia, de la que Gaudí solo vio coronada la torre de San Bernabé. A la so muerte fixo cargu de la construcción el so ayudante, Domènec Sugrañes; darréu, tuvo so la direición de diversos arquiteutos, siendo Jordi Faulí i Oller direutor de les obres dende 2012. Na decoración escultórica trabayaron artistes como Llorenç y Joan Matamala, Carles Mani, Jaume Busquets, Joaquim Ros i Bofarull, Etsuro Sotoo y Josep Maria Subirachs, autor esti postreru de la decoración de la fachada de la Pasión.

La obra que realizó Gaudí, esto ye, la fachada de la Nacencia y la cripta, foi incluyida en 2005 pola Unesco nel Sitiu del Patrimoniu de la Humanidá «Obres d'Antoni Gaudí».[5] Ye un monumentu declaráu nel rexistru de Bienes Culturales d'Interés Nacional del patrimoniu catalán y nel rexistru de Bienes d'Interés Cultural del patrimoniu español col códigu RI-51-0003813.[6] Ye amás, dende 2007, unu de los 12 Ayalgues d'España.[7] Tamién en 2007 foi escoyida una de les Siete Maravíes de Cataluña.[8] El templu foi declaráu basílica menor el 7 de payares de 2010 pol papa Benitu XVI.[9] Esi añu la recién construyida nave principal del templu recibió'l premiu Ciudá de Barcelona d'Arquiteutura y Urbanismu.[10][11]

La Sagrada Familia ye tamién conocida popularmente como la Catedral de los probes, pola mor del cuadru homónimu del pintor modernista Joaquim Mir.[12] Ciertes estimaciones en función de les meyores téuniques modernos y el creciente númberu de donaciones, preven que la so construcción podría rematar nel añu 2026, coincidiendo cola fecha del centenariu del fallecimientu de Gaudí.[13]

Na Sagrada Familia tou ye providencial: el so allugamientu topar nel centru de la ciudá y del llanu de Barcelona; hai la mesma distancia del templu al mar y al monte, a Sants y a Sant Andreu, y a los ríos Besòs y Llobregat.[14]
  1. «base de datos de monumentos de Wiki Loves Monuments» (13 payares 2017).
  2. Ramon Comorera (15 de xunu de 2012). «Sagrada Família de récor». Consultáu'l 17 de xunetu de 2012.
  3. Giralt-Miracle, 2012, p. 174.
  4. Bergós i Massó, 1999, p. 68.
  5. whc.unesco.org.
  6. Basílica de la Sagrada Família. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=57. Consultáu'l 22 d'agostu de 2016. 
  7. «12 Ayalgues d'España». Consultáu'l 9 de xineru de 2013.
  8. La Sagrada Familia, escoyida primer maravía de Catalunya. La Vanguardia. 6 de xunu de 2007. https://www.lavanguardia.com/cultura/20070606/51358901308/la-sagrada-familia-escoyida-primer-maravía-de-catalunya.html. Consultáu'l 9 de febreru de 2017. 
  9. «El Papa pide ayudes estatales pa la familia "natural"». El País (7 de payares de 2010). Consultáu'l 8 de payares de 2010.
  10. «Premis Ciutat de Barcelona 2010. Arquiteutura i Urbanisme». Archiváu dende l'orixinal, el 2016-09-26. Consultáu'l 8 de xineru de 2016.
  11. Gemma Figueres (14 de febreru de 2011). «nave-de-la-sagrada-familia-premiu-ciutat-de-barcelona-de-arquiteutura/ La nave de la Sagrada Familia, premiu Ciutat de Barcelona d'Arquiteutura». Consultáu'l 8 de xineru de 2016.
  12. Tarragona, 1999, p. 58.
  13. María Güell (22 d'ochobre de 2015). La torre de Xesucristo de la Sagrada Familia va algamar los 172,5 metros. ABC. https://www.abc.es/cultura/20151022/abci-torre-jesucristo-sagrada-familia-201510211706.html. Consultáu'l 22 d'agostu de 2016. 
  14. Giralt-Miracle, 2012, p. 173.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search